Cotxe elèctric, solució o problema?
La panacea del cotxe elèctric és el remei per a deixar de contaminar durant la seva vida útil; però el procés de producció i el posterior reciclatge després de la vida útil de les bateries amaga intencions nocives i amb contaminació equivalen a la dels hidrocarburs. No canvia res.
Encara que ens venen la idea que els cotxes elèctrics són la solució per a la sostenibilitat de la mobilitat, la veritat és que cada vegada apareixen més problemes que indiquen la seva alta contaminació.
La font del problema són les bateries i és que per a fabricar-les es necessiten minerals rars, de difícil extracció i sovint molt poc respectuosos amb el medi. A més, no aconseguir una fórmula per a reciclar aquestes bateries, que a més es trenquen molt fàcilment, es pot convertir en un gran problema per al medi ambient.
Les bateries podrien dissenyar-se i produir-se de noves formes, més fàcils de reciclar, però les fàbriques no ho fan per motius econòmics, és molt més car.
Fa uns anys, SINTEF, l’institut més gran de recerca independent d'Escandinàvia, va calcular que només Europa necessitarà 55 noves fàbriques de bateries abans de 2030 per a cobrir les necessitats. Per a 2050 es necessitaran 600 fàbriques d'aquest tipus a tot el món.
No obstant això, per a tractar de solucionar aquest problema mediambiental, ja hi ha empreses que s'han posat a la feina i estan tractant de buscar una solució que permeti donar a les bateries una segona vida.
Esperem que aquest nou exèrcit d’empreses trobi la solució perquè si no pinta molt malament.
Plàstic, problema majúscul
Reciclem plàstic o no acabarà en el mateix lloc; als rics els surt més a compte pagar als països pobres perquè deixin entrar un plàstic que, mancats de recursos, acabaran llançant al mar. Una de tantes.
En teoria, aquestes deixalles plàstiques que s'envien des dels països desenvolupats són per a reciclar i en les nacions en desenvolupament es pagava per elles en poder treure-li rendiment; en la pràctica, només una part petita del que els arriba es pot recuperar. La resta acaba en abocadors, incinerat i danyant terres i mars contribuint a una de les grans plagues del nostre temps: la contaminació per plàstic.
Amb l'excusa del reciclatge es comercialitza amb residus. La realitat és que els països més rics es lleven de damunt les seves escombraries als països més pobres que, a la vegada, se'ls exigeix reduir la contaminació atmosfèrica generada per cremar els seus residus.
La generació de residus és un problema transversal, no és de països rics o pobres. El model de consum, i l'ús massiu del plàstic, està generant problemes a tot el món. La veritat és que no tots els residus plàstics que tirem al contenidor groc es poden reciclar. I acaben en aquests països que sofreixen les seves conseqüències quan la responsabilitat no és seva.
Els humans generem únicament residus nocius per al cicle de la vida; mentrestant la naturalesa converteix les deixalles en nutrients biodegradables i sostenibles.
Aprendrem d’una vegada?
No aprendrem mai això de reciclar perquè som una societat de mega-consum. El plàstic, fins al que conec, no es recicla ni un 2%. Va ser un gol que ens van colar els de les petrolieres. El cartó, en canvi, té més possibilitats. El mateix passa amb el vidre i l'orgànica.
Què podem fer amb els plàstics? I si es troba la solució per fabricar bateries d'hidrogen perquè, "visto lo visto" els elèctrics tenen els dies comptats.