Viure en la incertesa no és per a ‘boomers’

Els éssers humans portem molt malament la incertesa. Des de temps immemorables hem tractat de predir els esdeveniments futurs. Sentim una gran curiositat per saber què és el que ens passarà, al qual se li suma una necessitat peremptòria de controlar els esdeveniments futurs. Ens hem encomanat a oracles, consultat als déus, mirat a les estrelles, llegides les cartes o fins i tot ens hem atrevit amb els pòsits del cafè. Perquè conèixer el futur fa que ens sentim poderosos, invencibles i el més important, ens dona molta tranquil·litat.

No obstant això, fa cinc anys que vivim en un no saber continu. Hem passat una pandèmia mundial; un virus que mutava sense control i que jugava a l'escapisme amb les vacunes; ens hem enfrontat a una erupció volcànica, que es va emportar milers de llars per davant. Som testimonis de diverses guerres cruentes, una d'ella dins de la mateixa Europa.

Hem vist assolat part del nostre territori amb una terrible DANA, que ha deixat centenars de morts i una gran destrucció; una crisi energètica, una crisi econòmica, una crisi de l'habitatge. I, en aquest últim mes, hem estat testimonis de la primera gran apagada elèctrica de la península, una cosa mai vista, que ens ha sumit en el caos total. Un ròssec que ha convertit les nostres vides en una suma infinita d'esdeveniments històrics. Un sense viure constant, on la tan anhelada planificació ja no té cabuda.

Com planificarem res si cada dia som protagonistes d'una nova desgràcia?, imprevistos que canvien el rumb de les nostres vides sense previ avís, no deixant espai a la planificació.

Sentim aversió a l'ambigüitat. Davant situacions d'incertesa preferim sempre les opcions més segures, encara que el guany sigui menor, que un guany major no completament segur. Això és el que fa que, per exemple, en moments de crisi econòmica, la gent es decanti per les hipoteques fixes en comptes de les variables. I aquesta aversió a l'ambigüitat ha dominat les nostres vides milers d'anys… o això pensava jo fins ara.

Quan observo a la generació Alfa, els nascuts al voltant del 2010, m'adono que són una generació avançada, fins i tot superior a la resta de generacions. Aquesta generació és la generació de la incertesa. I no sols perquè han nascut en aquesta època incerta i canviant, sinó perquè són capaces d'abraçar la inseguretat, la imprevisibilitat, sense parpellejar, amb total quotidianitat.

Si sents als adolescents parlar entre ells, t'adonaràs que mai saben res amb certesa. Viuen en la improvisació més absoluta. Si els preguntes si sortiran amb els seus amics avui, et miraran amb cara de pocs amics i et diran que no ho saben, que no els pressionis, que ja veuran, que potser sí o potser no, que ja es decidirà. Com si qui prendrà la decisió és un ens superior, amb voluntat pròpia aliena a ells.

I tu et preguntaràs a què estan esperant per a decidir-se a quedar o no?, quina és l'hora límit per a acordar si un pla s'executa? Perquè no ho sabem, i mai ho sabrem. Per als adults és i serà un autèntic misteri. I aquest comportament es reprodueix en tots els aspectes de la seva vida.

Mai saben res i el millor és que no els preocupa. Em fascina que no necessitin saber per a poder viure. La llei per la qual ens regim els adults que la informació és poder no ressona en ells. I mentre el no saber als adults ens omple d'angoixa i neguit, a ells els genera una certa sensació de llibertat. La seva realitat es presenta sense lligams, sense plans. Pot ser una cosa i alhora la totalment contrària. Una forma de vida que consumeix menys energia, ja que t'estalvies planificar i generar escenaris absurds que el destí juganer s'encarrega de canviar una vegada i una altra.

Els joves es pregunten per a què planificar, si el món canviarà a cada segon?, per a què preocupar-se pel treball, l'habitatge o formar una família, si el futur no està escrit i avui dia no es pot albirar el que passarà?

La generació Alfa és la generació millor preparada per al nou entorn que ens ha tocat viure. Potser per això la denominem Alfa, primera lletra de l'alfabet grec, perquè representen el principi d'aquesta nova era. Un model a seguir per a altres grups d'edat, que encara no hem evolucionat i continuem vivint amb les regles d'un passat que ja no existeix, ni tornarà mai.

Article original en castellà a: yorokobu.es