Tots pensem. Pensar sembla ser una activitat innata que fem els éssers humans. Pensar fins i tot sembla una cosa fàcil. Si ho estem fent tot el dia, o no? Pensem què posar-nos al matí, com anar al treball, com en podem vendre més, o com ser millors en el nostre àmbit. Però usar el cap és pensar? De veritat sabem pensar bé? Encara més, la societat en la qual vivim afavoreix o no el pensament?
En els últims anys sembla que cada dia pensem menys. Reunions de mitja hora, que se succeeixen una darrere d'una altra, sense temps per a res. Espais de temps que no deixen lloc a la reflexió, només a l'acció, a prendre decisions ràpides, no meditades. Perquè preval l'acció sobre el pensament, però sense pensament, no tenim acció, sol descontrol i caos.
Ens deixem portar per les circumstàncies, pel curtterminisme i deixem de fomentar el nostre pensament crític. I aquesta és una característica vital que hauríem de potenciar si volem sobreviure en aquest entorn cada dia més complex i incert que ens ha tocat. El 93% dels reclutadors busquen aquesta habilitat en els seus candidats segons una anàlisi de l'Associació de Col·legis Majors i Universitats dels EUA. Perquè no es tracta de tenir molts coneixements enllaunats, sinó de saber pensar bé.
Però què necessitem per a pensar bé? Necessitem un element senzill-complex: el temps. Perquè per a pensar bé, el primer que necessitem és temps. Temps per a llegir. Temps per a escoltar als altres. Temps per a desgranar la informació. Temps per a reflexionar. Temps per a qüestionar-nos les coses. I aquí resideix el principal problema del perquè no estem pensant bé, perquè si alguna cosa ens falta en aquest segle és temps.
No tenim temps per a reflexionar, ni per a debatre, ni per a qüestionar-nos a nosaltres mateixos. I encara que no tenim temps per a pensar, ens encanta opinar de tot. I per això ens veiem obligats a utilitzar un mecanisme, una heurística, que ens ajuda a reduir la complexitat del món per a poder agilitzar la nostra presa de decisions. Amb aquesta heurística eliminem l'escala de grisos, la complexitat, i la substituïm pel blanc i negre. I així dividim el món en dues opcions A o B. Reduint els problemes complexos a preguntes que es contesten amb un simple sí o amb un no.
Però el pensament crític, el bo, és el que ocorre entre aquest sí i aquest no. Els problemes complexos només es responen amb preguntes que tinguin múltiples respostes. Per a pensar bé hem de poder valorar totes les opcions, tots els angles. Si no existeixen opcions, desconfia.
Però aquesta manera de pensar implica estar disposat a no tenir raó, al fet que les respostes que obtinguem vagin en contra del que creiem. Pensar bé implica ser prou madurs per a contrastar el que pensem amb el pensament dels altres, i si al final no tenim raó, tenir la capacitat per a acceptar-ho.
Una manera de pensar que està reservada només per a uns pocs. Perquè la gran majoria només busca arguments que els donin la raó en tot el que pensen. Per això ens agrada reduir el nostre món al blanc i al negre, perquè així és més fàcil posicionar-se, així no cal valorar diverses opcions, així no gastem energia per a prendre decisions.
Però això no és pensar, és una il·lusió, no és real. Segons José Carlos Ruiz, autor de L'art de pensar, pensar bé és l'única cosa que ens pot fer recuperar l'equilibri. Perquè ara estem desequilibrats. Ens deixem portar per l'emoció i no per la raó.
Per a poder pensar bé hem d'aprendre a pensar de fora endins, i no de dins fora. Quan pensem de dins fora, estem utilitzant la nostra visió de túnel eliminant una part de la realitat que és vital no oblidar. Per a pensar bé cal tenir en compte als altres, a l'altre i a l'entorn. Els altres ens ajuden a posar el món en perspectiva.
Però per a això necessitem deixar a l'altre entrar en la nostra ment, en el nostre pensament. Si penses que l'únic intel·ligent ets tu, t'estàs equivocant i molt. Deixa't aconsellar, treballa en equip, escolta a l'altre, i no t'escoltis sempre a tu mateix. Encara més, ignora't de tant en tant i, estaràs pensant millor del que ho has fet en tota la teva vida.
Si només et fas cas a tu mateix, t'estaràs aïllant intel·lectualment i a poc a poc aniràs perdent la connexió amb la realitat. Continuaràs pensant, això segur, però estaràs pensant bé?
Article original en castellà a: yorokobu.es
Comments