top of page
Foto del escritorAmadeu Isanta

La burocràcia innecessària del Senat, una de tantes

En algun moment t’has preguntat per a què serveix el Senat d'Espanya, a banda de complicar el recompte de vots als pobres que els ha tocat passar el dia en una mesa electoral, en unes eleccions generals?



Certament, és difícil entendre les seves funcions en termes d’utilitat, agilitat i productivitat.


El Senat es defineix com la Cambra Alta de les Corts Generals, òrgan constitucional que representa al poble espanyol, i que té la consideració constitucional de cambra de representació territorial. La seva funció és exercir, juntament amb el Congrés dels Diputats, el poder legislatiu de la nació.


Amb una mica més de detall, direm que les funcions que té atribuïdes són:


  • Aprovar les lleis, juntament amb el Congrés dels Diputats

  • Aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat

  • Controlar l’Acció del Govern


Després d’aquest breu rotllo formal, per intentar resoldre la pregunta que esmentàvem al principi, posarem un exemple de la seva utilitat amb una de les seves últimes sessions més «productives». Ara, el rotllo es transformarà en informal.


El 19 de març d’enguany ens feien arribar la següent notícia:


El Senat admet a tràmit la llei d'amnistia, que la majoria del PP frenarà durant dos mesos.

Hi ha afegit l'informe dels lletrats que considera que la llei és inconstitucional, mentre Vox insisteix a plantejar al TC un conflicte d'interessos amb el Congrés.


La mesa del Senat ha admès a tràmit aquest dimarts la llei d'amnistia, i ha decidit fer-ho pel procediment ordinari, com ja havia anunciat el PP, que hi té majoria absoluta.

Comença així, doncs, el pas d'aquesta polèmica llei per la cambra alta, una llei que va ser aprovada dijous de la setmana passada pel Congrés per 178 vots a favor i 172 en contra.

El procediment ordinari implica una tramitació de dos mesos, fins a finals de maig, en comptes dels quinze dies de la tramitació d'urgència que s'hauria d'haver aplicat perquè el Congrés la va tramitar així.

,,,


I el 14 de maig ens feien arribar aquesta altra notícia:


El Senat tomba la llei d'amnistia, pas previ perquè s'aprovi al Congrés.

El PP fa marxa enrere i retira el conflicte de competències entre les dues cambres, perquè no té clar que el Tribunal Constitucional li donés la raó.


El PP ha fet valer la majoria absoluta que té al Senat per vetar la llei d'amnistia. El veto a la proposició de llei s'ha aprovat amb vots 149 a favor i 113 en contra.

Malgrat això, ara torna automàticament al Congrés, on s'aprovarà definitivament a finals de mes.

Amb això, acaben dos mesos en què la llei ha estat aturada a la cambra alta, on va arribar a mitjan març, després que el PSOE l'aprovés amb els socis parlamentaris. La cambra alta no la va tramitar d'urgència en quinze dies com va fer el Congrés, sinó que va optar pel procediment ordinari, que li ha permès estirar la tramitació fins aquest dimarts.

,..


Vist això, es poden plantejar una sèrie de qüestions existencials per intentar entendre el que és impossible d’entendre.


  • Per què s’admet un tràmit que ja se sap que no podrà passar pel tub? Pèrdua de temps innecessària!

  • La llei, tot i ser aprovada pel Congrés, no val per res i s’ha d’enviar al Senat per iniciar la pèrdua de temps amplificada per la possibilitat de fer-ho pel procediment ordinari de dos mesos, en lloc d'agilitzar-la en quinze dies. Més pèrdua de temps al quadrat.

  • Perquè ara sí i abans no? Ja es veia a venir i ara sí que la podrà aprovar el Congrés, abans de tot aquest circ, no era possible.

  • Les possibilitats de fotre bastons a les rodes per entrebancar-ho i allargar-ho tot, si més no és sospitosa de prendre’s les coses de conya.


La trista conclusió és que tot plegat té un muntatge sobredimensionat i inútil, que només allarga innecessàriament tot el que emana el pou on estan ficats polítics, buròcrates, institucions, lleis, etc., amb el clar objectiu de possibilitar la seva perpetuació en la funció de viure de la moma el màxim de temps possible. Fer les coses més fàcils i àgils, és per un altre món que no coneixerem mai.

16 visualizaciones1 comentario

Entradas recientes

Ver todo

1 Comment


Xavier Anguera
Xavier Anguera
Jun 05

Entendre segons quins temes polítics, des dels meus coneixements, és semblant a parlar de neurociència aplicada a la física quàntica a temperatura zero.


Què vull dir amb això? Crec que és bastant obvi. No entenc una merda.


Dit això, des de la meva postura d'un humà transeünt, a part de per guanyar molts diners, no fotre l'ou i marejar, sempre que poden, la perdiu, no sé per què serveix el Senat.


De fet, crec que hi ha overbooking de polítics i tots els satèl·lits que circulen al voltant d'ells, amb la ingent quantitat de pasta que costa tota aquesta moguda. Amb menys personal es podrien fer les mateixes coses i diria que de forma més àgil, sobretot si els polítics…


Like
bottom of page