Benvolgut conciutadà i contribuent del comú, has de saber que estàs atrapat i tant tu com jo tenim la culpa de tot. Si encara no te n'has adonat, pots llegir aquest article i sabràs per què. Si t'és igual, deixa de llegir i ves a fer alguna cosa més interessant.
Estem ben organitzats?
Ja fa molt de temps que ens vam donar una forma d'organitzar-nos per abandonar el món de les bèsties i poder mirar-nos als ulls sense recórrer als instints primaris de matar-nos els uns als altres. Paradoxalment, hem continuat matant-nos en infinitat de guerres i conflictes.
Com a espècie hem evolucionat, i molt, però en direcció clara cap a l'abisme. En l'àmbit de la intel·ligència col·lectiva som un autèntic fracàs, només cal donar un cop d'ull a com tenim el planeta que ens acull. I, mentre ens acostem al precipici, la intel·ligència individual funciona a la perfecció si no abandona la parcel·la egoista i egocèntrica de créixer a costa dels altres. Col·lectivament, hem permès que el capitalisme s'hagi convertit en un monstre difícil de controlar, amb els seus tentacles de cobdícia desbocada que manipulen i sotmeten la resta de mortals amb aspiracions de supervivència, deixant en poques mans el destí d'una gran majoria.
Revolució
Deixant de banda altres potes de l'establishment (exèrcit i església, etc. que ara no venen al cas tot i que influeixen més del que voldríem i mereixen un capítol a part), bàsicament qui remena les cireres de l'economia són el poder financer, empresarial i polític, instruïts i ben relligats per no perdre l'hegemonia en l'art ancestral del tracte de favor, la prevaricació permissible i la corrupció descarada.
I doncs, Espanya, democràcia consolidada que diuen que som, esdevé una autocràcia de les més pures conformada per una sola unitat de poder total, un poder que ens té ensopits i despistats en l'univers de les multipantalles i el consum compulsiu, i fa que assumim sense piular un sistema de dominació pervers sense espai ni esperances d'una revolució.
El filòsof sud-coreà, Byung-Chul Han, en un article al diari El País, explicava per què no és possible una revolució avui en dia. Feia referència a la "dominació liberal" que, segons ell, és el règim actual que imprimeix una alta estabilitat eliminant la resistència a través de la seducció i fugint de la repressió amb violència. Això fa que l'opressor es difumini, fent-lo poc visible i eliminant el sentit de qualsevol resistència i, per tant, qualsevol ànim revolucionari.
En temps passats els pobles oprimits s'alçaven sense pensar-s'ho dues vegades, no tenien res a perdre i per la possibilitat d'un canvi que incorporés alguna millora a les seves miserables vides, per minsa que fos, s'arriscaven tot i els costos previsibles. En l'actualitat no passem de tímides protestes perquè ens hem deixat convèncer que hi podem perdre molt. I no és cert, és una ficció ben orquestrada pel poder establert, és un miratge que fa no ens adonem que hi perdem constantment, cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir. Una ficció material que emmascara la pèrdua de llibertat i dignitat que sofrim sense adonar-nos-en.
El raonament de Byung-Chul Han és vàlid en el fons del perquè les coses són com són, però de cap manera ens hem de conformar amb la conclusió que no és possible una revolució. L'esforç que se'ns planteja com a societat és el d'identificar i no oblidar el que se'n deriva del sistema de dominació neoliberal al que estem sotmesos.
Com és possible que ens deixem dominar per un sistema que no para d'afegir, a la ja llarga llista, més enganys, estafes, mentides, injustícies i humiliacions, sense que reaccionem amb contundència?
En el cas d'Espanya, com que la llista d'exemples per documentar cada qüestió podria fer la volta a la Terra un parell de vegades, només ho documentaré amb els casos més rellevants i vergonyosos que he rescatat. Hauríem d'esforçar-nos en la tasca constant d'identificar-los i no oblidar-ho perquè ens mantingui alerta, ens remogui les entranyes, ens desperti de la seducció intravenosa i que permeti la catarsi necessària per a una societat més justa. Mentrestant, ens empassem sense mastegar tot el que succeeix al nostre entorn confortable i quotidià.
Ara, cal parar atenció a algunes qüestions interessants sobre comportaments indesitjables de les classes dirigents, que permetem i que ens fa còmplices per la desídia tan esgarrifosa que traspuem.
No oblidis que te l'estan xuclant (la sang), sempre, a tota hora.
Comments