Organitzacions i institucions econòmiques i financeres de tot el món fan constants advertències del perill que suposa l’endeutament global. D’una forma periòdica i recurrent prediuen futurs desastres que auguren un caos econòmic apocalíptic. Això és així ja fa ni se sap quan ni des de quina última crisi, però el temps diu que anem tirant perquè no passa res.
Per molts endevins que diguin el contrari, la mentalitat que no passa res és la que preval en els que s’endeuten i la que fa que tinguin el valor de fer-ho.
El deute global mesura l'endeutament dels governs (deute públic), les empreses (corporativa) i les persones de tot el planeta i, segons va alertar el Fòrum Econòmic Mundial a l’octubre de l’any passat, estava en "nivells perillosament alts". En el segon trimestre de 2023 va aconseguir els 307 bilions, amb «B», de dòlars, un rècord, impulsat en gran manera per països desenvolupats: els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i França. Si tenim en compte que el PIB mundial va ser d’uns 100 bilions de dòlars, veurem que l’endeutament suposa multiplicar per tres aquesta xifra. És endeutar-se triplicant la capacitat econòmica del món. Realment, és una bestiesa difícil d’entendre, i encara més difícil és entendre per què no passa res i no salta tot pels aires.
Però, ara parem atenció a com funciona el mecanisme de l’endeutament en general. És ben curiós i aquest sí és fàcil d’entendre.
Suposem que un govern, una empresa o una persona, planteja el pressupost econòmic d’un període, un any, un mes o el que sigui. És ben habitual que les partides d’ingressos previstes no es compleixin, diguem que per excés d’optimisme, per incompetència o per imponderables que sorgeixen difícils de preveure. Tampoc es compleixen les partides de despeses que, en aquest cas, quasi sempre augmenten per les mateixes raons. Llavors, al final del període, el que passa és que resultarà un dèficit que inexorablement et dirigirà a la necessitat d’endeutar-te per eixugar-lo.
Aquest supòsit funciona com un peix que es mossega la cua, contínuament. Per aquest motiu s’ha arribat a les monstruoses xifres d’endeutament mundial que continuarà creixent any rere any.
Encara és més curiosa una altra qüestió bastant inquietant: a qui es deuen tots aquests diners i perquè no passa res? La resposta pot ser que tothom deu diners i li deuen al mateix temps. Un joc d’equilibri terrorífic i sense fi entre deutors i creditors que algun dia petarà quan es mogui una peça important del tauler.
Recordo la història que em va explicar fa temps un cosí meu. Es tractava de veure de forma gràfica com es mouen els diners de la mà número 1, passant per diverses mans i tornant a la 1 sense que ningú hagués parat a pensar què passava.
Un alemany que ha estat instal·lat a un hotel a Blanes, s'ha quedat tan content que per la temporada vinent vol tornar. El gerent de l'hotel li diu que donat que no es pot saber si per l'any que ve hi haurà plaça, seria recomanable que donés una paga i senyal. Amb això quedaria reservada l'habitació i tots contents.
A l'alemany li sembla bé i deixa mil euros com a reserva.
Un cop…