En aquests dies, tothom s'afanya per trobar analogies entre l'ocorregut a València (la dana) amb tota la resta: estils de lideratge, la resiliència, els valors i el venerat pensament crític.
En general, tothom sent una gran impotència i cabreig i creu que s'ha fet tot malament, i creuen que això és tenir pensament crític. Tinc la sensació que la gent sent o llegeix la paraula crític i pensa que es tracta de treure foc per la boca.
Per obvi que sembli, estic veient a gent confondre-ho de manera infantil. Pensament crític no és protestar. No és portar la contrària. Ni és parlar més alt que el de davant. Que inclogui la paraula crític no implica que hagis de cagar-te en tots els aspectes de la vida, ni fer bandera de qualsevol cosa. Igual que un crític de cinema no ha d'anar-se'n sempre de la sala malparlant, ni un crític gastronòmic ha de vomitar tot el que menja.
És tan obvi que costa explicar-ho. Però veig que molta gent associa tenir pensament crític amb ser una espècie de Belén Esteban: tenir opinió vehement de tot sense tenir informació de res.Heus aquí un petit exercici per a mirar-te al mirall i veure el teu nivell de pensament crític:
1. Dedica un minut a pensar si tens alguna opinió ben formada i pròpia sobre alguna cosa en la vida. Quan dic pròpia, vull dir que has dedicat més de mitja hora a pensar en això, i només en això. Que has vist punts de vista distints o oposats amb la mateixa objectivitat i que has reconegut que hi ha part de raó en tots dos. I que després d'això has pres partit.
2. Ets més de polze cap amunt o cap avall? Perquè en tots dos casos crec que el teu pensament crític ni està ni se li espera. Bàsicament, això indica que ets un micromilitant de tot i un defensor de res.
«Quin gran gest! —pensaràs—, aquí queda la meva opinió». Prémer un botó i que això et serveixi d'alguna cosa és com posar-se tiretes en la consciència. La militància a base de clics és un parany. És un gest que t'apaivaga. Creus estar fent alguna cosa, però nanodecisions com aquestes et van convertint en un nan intel·lectual que només sap dir sí o no. A favor o en contra.
3. Creus que els poders públics ens enganyen i ens manipulen. La clau de la qüestió no està en el fet que ho facin o no, la clau està en el fet que només ho creguis i realment no ho sàpigues. Sabries argumentar-ho?
Creure és fàcil. És comprar alguna cosa sense mirar el preu, és no triar, és llevar-se problemes. És ficar-se en una caixa perquè ja existeix, comprar un moble d'Ikea ja muntat. Però saber és més treballós. Requereix interès veritable i no deixar-se portar pels biaixos.
Llegir i escoltar molt, pensar, treballar, veure el truc, empatitzar, desdir-se, requereix humilitat i desfer plantejaments, buscar noves opcions, ser flexible i transigir. I només llavors, entendre i formar-se una opinió. Mandra.
4. Quan no saps què pensar sobre alguna cosa que està ocorrent, esperes a veure què diuen els teus. Aquest és un dels grans mals actuals. La pertinença i la polarització generen dreceres mentals molt còmodes per als qui no exerciten el seu pensament crític. No saps què diu la nova llei del lloguer, però estàs fotudament en contra o a favor.
5. I, per contra, pensaves que el sostre de despesa, la llei d'eutanàsia o la baixada de l'IVA a l'oli tenien bastant sentit fins que vas veure que la proposaven els de davant. I has hagut d'anar ajustant la teva opinió sobre temes que, ingenu de tu, pensaves que t'agradaria secundar.
6. Quantes vegades has dit «No tinc una opinió formada sobre això»? Em sembla una frase excepcional. Per l'infreqüent i pel que implica.Mai la hi he sentit a un polític, i una o dues vegades a algun conegut. Crec que és el fonament del pensament crític. El formigó sobre el qual construir qualsevol opinió.
Començar de zero, del no-res, del dubte, del buit. És un luxe mental. És una oportunitat, un llenç, un terreny sense edificar. És declarar-se imparcial, verge intel·lectual i disposat a aprendre.
Creus que l'art contemporani és una estafa? Els polítics haurien de tenir experiència professional prèvia? La truita és amb ceba? El canvi climàtic és real? Deuen els treballadors fixos discontinus comptabilitzar-se com a empleats? Els empresaris exploten als treballadors? El plàtan de Canàries és millor que la banana? Els cotxes elèctrics tenen futur? És Djokovic el millor tennista de la història? Espanya és el millor país del món per a viure? Hi ha vida extraterrestre? Hauria de legalitzar-se la marihuana? Peguen el negre i el blau? De veritat tens una opinió formada sobretot això?
El pensament crític és formar-se una opinió qüestionant-se els propis criteris. Sense caure en els rebufs ideològics i sense buscar la fallada d'un plantejament, sinó la informació. És no donar per bons els arguments de ningú, ni tan sols dels teus, fins a haver escoltat i entès el que està passant.
El pensament crític consisteix a buscar sota les pancartes i els titulars. És trobar els enganys propis i aliens. Detectar la intenció i els motius de qui imposa un criteri. I trobar una veritat que solucioni el problema o et representi de manera completa.
En realitat, és bastant fàcil: imagina que una baralla de veïns no et deixa dormir i només podràs recuperar el son si aconsegueixes que totes dues parts tinguin raó i callin.
Potser tens ara la temptació de criticar aquest article dient que és superficial i obvi, però pensa si algun dels punts anteriors et representa.
I si és així, potser has despertat alguna neurona domesticada, perquè l'esperit crític comença per qüestionar-se a un mateix, no al proïsme; ni tot això que passa aquí fos que creus que està tan rematadament mal fet. I la truita és amb ceba.
Article original en castellà a: yorokobu.es
Comments