Les possibilitats que la humanitat existeixi per sempre són mínimes, i en algun moment ens extingirem, però com serà la nostra fi?
La idea de la fi del món és present en la majoria de les religions i mitologies de la història. Ja sabeu, el món s'acaba, els bons van al cel, els dolents a l'infern, o que el món acaba, però reneix d'una altra manera. No obstant això, que els humans desapareguem i el món continuï endavant, és una idea bastant nova.
El primer llibre on apareix aquest concepte és «Le dernier homme», l'últim home, Jean-Baptiste Cousin de Grainville, publicat en 1805, en el qual la humanitat s'extingeix per infertilitat. Una mica més tard, Mary Shelley, l'autora de Frankenstein escriu «The Last Man», la mateixa idea, però en el qual ens extingim a causa de (atenció) una pandèmia.
Però, quines probabilitats hi ha que la humanitat existeixi per sempre? Més aviat poques. El 99,9% de les espècies d'éssers vius de la Terra s'han extingit en algun moment. Estem travessant la sisena extinció massiva en la història del planeta Terra. Les espècies desapareixen a un ritme milers de vegades més ràpid que el normal.
Nosaltres no som diferents. La pregunta no és si ens extingirem, sinó com. Aquestes són algunes possibilitats, anomenades riscos existencials:
Guerra nuclear: feia molta por en els anys vuitanta, però mentre hi hagi bombes atòmiques sempre és una possibilitat.
Pandèmia: el coronavirus va matar a 3 persones de cada 100, i va paralitzar el planeta, només cal imaginar-se que passaria amb un virus més mortal.
Erupció volcànica: una erupció prou gran provocaria un hivern volcànic, en el qual la major part de les plantes moririen, i amb elles, nosaltres.
Col·lisió amb un asteroide: els dinosaures eren els amos del planeta fa 70 milions d'anys, fins que els va caure el meteorit.
Intel·ligència artificial: màquines la intel·ligència de les quals avança exponencialment, consideren als humans perillosos o irrellevants, i ens eliminen.
Canvi climàtic: no es tracta de la pujada de la temperatura, sinó les conseqüències, escassetat d'aigua, collites perdudes, gana, migracions massives, guerres i desastres naturals.
La humanitat és molt més fràgil del que sembla. Si la població mundial es quedés reduïda a uns pocs centenars de persones, és poc probable que sobrevisquéssim.
Poc podem fer contra un asteroide o un volcà, però segons els científics aquests són els escenaris menys probables. És molt més probable que la humanitat desaparegui per matar-nos a nosaltres mateixos com a espècie.
Hi ha coses que sí que podem controlar: evitar el canvi climàtic, cuidar els recursos naturals i augmentar la cooperació entre les persones.
Segurament no podem evitar la nostra extinció, però almenys podem retardar-la.
Realment, la tendència és anar cap a l'extinció. Els humans tenen aquesta peculiar manera d'entendre el món, de fet, de no entendre'l perquè si fessin el petit esforç de connectar amb ell, otro gallo cantaría.
Cantarà fins que un humà no l'agafi pel coll i se'l carregui, com ha fet i farà amb tot el que li fa nosa.
Qui diu un gall, diu un bosc o un camp o un riu. I ja no parlar-ne d'un altre humà que li faci nosa, que li molesti.
Con la iglesia hemos topao...