La vinya del canvi climàtic

Corren els temps i cada vegada hi ha més evidencies que el canvi climàtic ens ho farà passar malament. Tot plegat és la factura que hem de pagar per la inconsciència humana, o potser hauríem de dir que som plenament conscients que fem el que no s’ha de fer. Conscients que no podem esprémer els recursos naturals sense fi, però la cobdícia desfermada d’acaparar i créixer materialment sense control fa que ens sigui ben igual.

Per un costat, el poder econòmic mou els fils perquè el poble s’impliqui en els esforços per revertir una situació quasi irreversible, fent que ens sentim part culpable del problema. Mentre estant, ells, els grans culpables, continuen engreixant la maquinària capitalista, imparable, sense escrúpols de cap mena.

Però és bo que la gent del poble siguem conscients de la part culpable que ens toca, encara que més petita, no deixa de ser-ho. En aquest sentit, incorporem petits canvis en els hàbits quotidians de consum que tenen més a veure amb el mateix alliberament moral que amb una repercussió clara i directa per corregir els efectes del canvi climàtic. La nostra aportació no deixa de ser ínfima si tenim en compte que una gran part de la humanitat no hi pot participar per una qüestió de supervivència.

I que té a veure el canvi climàtic amb la vinya?

Les iniciatives floreixen per tot arreu i totes sumen perquè puguem tornar a ser part de l’equilibri natural i no només depredadors despietats d’un planeta que gemega. El consum més responsable i de proximitat, la recuperació de vells oficis, l’agricultura ecològica en petites explotacions amb tècniques de cultiu poc agressives amb el medi, són bons exemples que ja es porten a terme i cal potenciar.

El món de la vinya n’és un bon exemple i ja hi ha moltes propostes de recuperació de varietats de raïm que no es cultivaven feia molt de temps. Es poden trobar fruits de noms com Afartapobres, Gonfaus o Moneu i que, tot s’ha de dir, tenen en comú la resistència i la millor adaptació als rigors del clima.

Si podem dir que hi ha alguna conseqüència bona del canvi climàtic és que ha impulsat la investigació de varietats més resistents i que puguin progressar en aquest escenari d’extrems.

Tornem a veremar

També, proliferen els territoris on a principis del segle passat es cultivava la vinya i es va perdre per culpa de les plagues o la baixa productivitat. Així doncs, ara podem veure projectes de recuperació de la vinya a Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, on l’esforç dels responsables de la Bauma de les Deveses tira endavant un cultiu de muntanya en feixes, combinant la vinya i les plantes aromàtiques. També se'n poden trobar a Navàs, al nord del Bages, o a les comarques d’Osona i el Vallès Occidental.

Exemples com aquests afavoreixen que es promogui un ideal ecologista: la necessitat d’un descens del nivell material de vida i l’acceptació que no cal un desenvolupament sostenible sinó una retirada sostenible per tornar als orígens ancestrals.