El nucli de la Terra recula

L'estudi de més de 100 terratrèmols confirma que la rotació del cor del planeta s'ha revertit.

Un estudi acaba de confirmar que el nucli intern de la Terra retrocedeix respecte a la superfície, segons una nova recerca publicada en la revista Nature.

Els científics fa dècades que debaten sobre el moviment del nucli intern. Algunes recerques indiquen que la part més interna del planeta gira més de pressa que la superfície, i altres sostenen el contrari. El nou estudi proporciona "les proves més contundents" que el nucli intern va començar a disminuir la seva velocitat al voltant de 2010 i ara va més lent que la superfície de la Terra, segons els seus autors.

"Quan vaig veure per primera vegada els sismogrames que insinuaven aquest canvi, em vaig quedar atònit", ha dit John Vidale, investigador de la Universitat del Sud de Califòrnia i coautor del treball, en una nota de premsa. "Però quan vam trobar dues dotzenes més d'observacions que assenyalaven el mateix patró, el resultat va ser innegable. El nucli intern s'ha desaccelerat per primera vegada en moltes dècades. Altres científics han argumentat recentment a favor de models similars i diferents, però el nostre últim estudi proporciona la resolució més convincent", assegura l'investigador.

L'any passat, un treball similar a càrrec de científics xinesos va fer saltar les alarmes que el nucli intern de la Terra, una esfera de ferro gairebé pur a més de 5.000 quilòmetres de profunditat, estava girant més a poc a poc que l'escorça exterior. Això suposa que des del punt de vista d'algú que estigui en aquesta escorça, el nucli gira en direcció contrària. Els investigadors ho denominen backtrack en anglès, cosa que significa retrocedir o recular. Els efectes d'aquest fenomen en la vida diària dels terrícoles són imperceptibles, encara que sí que pot modificar la durada dels dies en fraccions de segon i fins i tot deformar l'escorça terrestre.

Es considera que el nucli intern està retrocedint en relació amb la superfície del planeta pel fet que es mou lleugerament més lent que el mantell per primera vegada en aproximadament quaranta anys, segons el nou treball. En relació amb la seva velocitat en dècades anteriors, el nucli intern s'està desaccelerant.

Estudis anteriors han revelat que aquesta falta de compàs segueix alguna cosa semblant a cicles, i que fa un parell de dècades era el nucli el que girava més de pressa que l'escorça. Just a partir de la dècada de 2010 la fase va canviar i el nucli intern va començar a girar més lent que l'exterior.

El nucli intern és una gran bola de ferro i níquel envoltada pel nucli extern, fet del mateix material, però en estat líquid. El nucli té més o menys la mateixa grandària que la Lluna. Entendre-ho presenta un desafiament enorme perquè no es pot accedir a ell. Els científics usen les ones sísmiques dels terratrèmols per a crear representacions del moviment del nucli intern.

Vidale i el seu col·lega Wei Wang, de l'Acadèmia de Ciències de la Xina, han analitzat les ones produïdes per 143 parelles de terratrèmols idèntics que ocorren en el mateix lloc i produeixen sismogrames idèntics.

En aquest estudi, els investigadors van compilar i analitzar 121 sismes registrats al voltant de les Illes Sandvitx del Sud que van ocórrer entre 1991 i 2023. També han utilitzat els tremolors provocats per explosions de bombes nuclears idèntiques detonades per la Unió Soviètica entre 1971 i 1974, així com proves nuclears repetides franceses i americanes d'altres estudis del nucli intern. El treball coincideix que el nucli del planeta va girar més de pressa que la superfície entre 2003 i 2008. Des d'aquest any i fins a l'actualitat, la velocitat del nucli es va reduir unes tres vegades i ara va en sentit contrari respecte a l'escorça.

Vidale creu que la desacceleració del nucli intern s'explica pel fregament amb el nucli extern, fet de metall líquid. Aquest procés és essencial per a la vida en la Terra, perquè produeix un efecte dinamo que genera el camp magnètic terrestre, que protegeix el planeta de la radiació de l'espai. A més, influeix l'aturada que poden imprimir les regions de l'escorça que són més denses, ha afegit el científic.

L'investigador Xiadong Song, de l'Institut de Geofísica Teòrica i Aplicada de la Universitat de Pequín i autor del primer estudi sobre el retrocés del nucli en 2023, explica que aquest nou treball confirma els seus resultats i "proporciona una demostració clara que el retrocés realment està succeint. Cal destacar que estem parlant de la rotació del nucli intern en relació amb la superfície de la Terra; és a dir, el nucli intern girava lleugerament més ràpid que la rotació de la Terra abans de 2009, va estar sincronitzat al voltant de 2009, i ha estat girant lleugerament més lent des de 2009. La troballa és una impressionant demostració que el nostre planeta és tan dinàmic que el seu moviment profund pot rebel·lar-se davant als nostres ulls humans", afegeix.

Les implicacions d'aquest canvi en el moviment del nucli intern per a la superfície de la Terra són matèria per a l'especulació. Vidale assenyala que el retrocés del nucli intern pot alterar la durada d'un dia per fraccions de segon: "És molt difícil de notar, de l'ordre d'una mil·lèsima de segon, gairebé perdut en el soroll dels oceans i l'atmosfera en agitació". "El ball del nucli intern podria ser encara més animat del que sabem fins ara", ha afegit.

Article original en castellà a: elpais.com