Dades sense control i tecnologia sense sentit: el dilema digital que enfronta a persones i tecnològiques

La informació personal s'ha convertit en el nou or de l'economia digital, impulsant la creació de models de negoci basats en la recopilació i comercialització de dades. Al mateix temps, l'adopció massiva de tecnologia sense un propòsit clar està generant un efecte inesperat: la fatiga digital tant en companyies com en consumidors. La combinació d'aquests factors ens porta a qüestionar-nos els límits de l'ús tecnològic i el seu impacte en la societat. Com equilibrar innovació, privacitat i benestar digital?

Aquesta és una de les principals reflexions, extretes de les tendències tecnològiques de l'informe Consumer Trends 2025*. És urgent definir estratègies que permetin aprofitar el potencial de la tecnologia sense comprometre la privacitat ni el benestar de les persones. Des del seu ús conscient i equilibrat podrem garantir que la innovació continuï sent un motor de progrés i no una font d'esgotament o control social.

El negoci de la dada: informació o vigilància

El desenvolupament de tecnologies cada vegada més sofisticades ha permès a companyies i Administracions registrar milions de detalls sobre els usuaris. Això ha donat lloc a un ecosistema en el qual les dades, més enllà de personalitzar experiències comercials, són capaces ja d'influir en decisions polítiques i socials transcendents. La possibilitat de dissenyar missatges altament personalitzats ha obert la porta a estratègies de manipulació i segmentació extremadament precises, capaces d'influir en el comportament de les persones sense que aquestes siguin plenament conscients d'això.

Així, gairebé sense adonar-nos-en, compartim informació constantment amb tot just un clic, cosa que permet que tercers la utilitzin amb finalitats poc transparents. Un fenomen que ha deslligat un debat sobre la prima línia entre la precaució i la vigilància: s'estan usant aquestes dades per a millorar la seguretat o, simplement, és una eina de monitoratge de la població? La recopilació massiva de dades biomètriques, com el reconeixement facial o l'anàlisi de patrons de comportament, planteja interrogants sobre els límits ètics de la vigilància digital.

Casos recents, com l'escrutini a plataformes com TikTok i Instagram, han posat en evidència els riscos associats amb l'acumulació massiva de dades. Malgrat les promeses de major seguretat, la realitat és que continuem oferint informació personal, de manera voluntària i involuntària, exposant-nos a riscos com el robatori d'identitat o el control social.

Així mateix, la digitalització de documents oficials i l'exigència de proporcionar informació personal per a accedir a serveis quotidians han convertit la cessió de dades en un requisit gairebé ineludible. Encara que aquestes pràctiques poden oferir comoditat i eficiència, també generen preocupacions sobre la possible utilització indeguda de la informació i la creixent dependència de plataformes que, sovint, operen amb poca regulació.

La fatiga digital i la saturació tecnològica

En paral·lel al creixement del negoci de les dades, observem un altre fenomen preocupant: l'ús desmesurat de tecnologia sense un propòsit clar. Moltes empreses i consumidors adopten noves eines digitals només perquè són tendència i estan de moda, sense qüestionar la seva utilitat real ni el valor que els pot aportar. En aquest context, la tecnologia per tecnologia ha portat a la saturació tant de l'àmbit corporatiu, de les mateixes companyies tecnològiques, com de la vida quotidiana dels usuaris.

En lloc de facilitar processos i millorar el benestar, la sobrecàrrega de solucions digitals ha començat a generar rebuig. La constant exposició a pantalles, notificacions i fluxos d'informació interromp la capacitat de concentració i creativitat, afectant, especialment, a les generacions més joves, que s'enfronten a seriosos problemes de salut, com el dèficit d'atenció, la reducció de la memòria a llarg termini i l'esgotament mental.

Una situació molt afavorida per les tecnològiques que, fins ara, han incentivat models de negoci basats en la captació permanent de l'atenció dels usuaris, dissenyant interfícies i experiències digitals altament addictives. Des d'aplicacions mòbils fins a plataformes d'entreteniment i xarxes socials, moltes eines han estat creades per a maximitzar el temps d'ús en lloc de proporcionar un benefici real.

Com a resultat: una fatiga digital generalitzada, portant moltes persones a replantejar-se la seva relació amb la tecnologia i a les companyies líders en tecnologia a replantejar-se la seva proposta de valor i el seu propòsit social.

El dilema ètic i la cerca d'equilibri

Davant aquests desafiaments, el concepte de tecnohumanitat cobra rellevància en la cerca d'un equilibri i punt mitjà entre l'avanç tecnològic i el respecte per la privacitat i el benestar de les persones. Per a això, és fonamental que companyies i governs assumeixin un compromís amb el desenvolupament responsable, promovent una legislació clara i efectiva sobre la gestió de dades i garantint que la tecnologia s'utilitzi amb un propòsit real.

És imperatiu que els usuaris tinguin un major control sobre la seva informació personal. La transparència en el maneig de dades i la possibilitat de decidir quina informació es comparteix i amb qui han de ser principis fonamentals en la regulació del sector tecnològic.

A més, la societat ha de replantejar-se la seva relació amb el digital. L'auge de moviments que fomenten la desconnexió i el retorn a pràctiques més analògiques reflecteix una necessitat de recuperar el control sobre l'ús de la tecnologia. No es tracta de rebutjar la innovació, sinó de garantir que aquesta aporti valor i no es converteixi en una fi en si mateixa.

En aquest sentit, i, d'altra banda, les empreses tecnològiques tenen una responsabilitat determinant en la promoció d'un ús més saludable dels seus productes i serveis. Implementar mecanismes que permetin als usuaris gestionar el seu temps en pantalla, reduir la quantitat de notificacions i facilitar experiències menys invasives pot contribuir a mitigar aquest esgotament digital.

Com veiem, estem en un punt d'inflexió. La sobrecàrrega d'informació, la pèrdua de privacitat i la dependència d'eines digitals estan generant una crisi de confiança en la tecnologia i en els qui la desenvolupen. La solució, encara que gens senzilla, estarà, en qualsevol cas, a recuperar el sentit original de la tecnologia i tornar a la seva raó de ser: consolidar-se com una eina al servei de les necessitats humanes per a la seva contribució al desenvolupament de la innovació social i empresarial.

Miguel Zorraquino és president de Zorraquino

* Consumer Trends és un estudi de tendències de mercat i consum realitzat per Zorraquino per a entendre les necessitats i demandes de la població que determinaran l'esdevenir de l'any i les respostes i estratègies que posaran en marxa companyies i entitats per a respondre a aquest sentir.

Article original en castellà a: yorokobu.es