Lucien Jerphagnon va dedicar la seva vida a escriure sobre els grans pensadors. Va reflexionar sobre els seus escrits durant més de set dècades i va aportar noves idees a partir d'elles. Durant aquest temps va descobrir una inquietant recurrència de l'estupidesa. "Estupefacte, topava una vegada i una altra amb ella, a tot arreu i en tot moment, en l'espai i el temps, entre els autors més diversos". A penes un any abans de la seva mort el 2011, a l'edat de noranta anys, el filòsof francès va lliurar els seus últims sospirs a esbossar-la.
Per al francès, l'estupidesa és omnipresent i ho ha estat durant tota la història de l'home. "És possible olorar-la a tot arreu i flota en l'ambient de totes les èpoques. D'algun mode, es troba en l'atmosfera. Es vitupera als seus responsables, es lamenten els estralls que produeix i es busquen les seves causes. Alguns autors fins i tot han manifestat interès pels seus orígens; Aristòtil especula que va sorgir en aquella època que avui diem prehistòria, mentre que sant Agustí veu en ella la conseqüència del pecat d'Adán".
El seu descobriment el va portar a fantasiar amb escriure una antologia sobre l'estupidesa, però el realisme de la seva avançada edat el va portar a temperar les seves expectatives. Va optar al final per ressaltar algunes de les reflexions històriques més significatives sobre aquesta condició humana amb l'esperança que "aconseguís despertar entre els joves investigadors l'afany de pensar més i millor sobre l'assumpte".
Així que, amic lector, pensa en un estúpid (un polític potser?), algú que et molesti sobiranament per aquesta manera tan nècia que té d'actuar i aquests comentaris idiotes i fora de lloc que pugen la tensió. Pensa en això mentre recita alguns dels versos que Jerphagnon ha rescatat de la història. Però, recorda, tots tenim alguna cosa d'estúpid en un grau o un altre.
"Procurem no oblidar mai que ningú es desembarassa completament de l'estupidesa, sempre disposada a apoderar-se de la forma en què ahir mateix observàvem les coses i a les persones (...) Ningú en aquest món pot creure's exempt de ser un estúpid, i que l'estupidesa no és una cosa que incumbeixi només l'altre ni als altres. Perquè si algú pensés que ell no és estúpid, encara que només fora per un instant, es mostraria per aquest simple fet (...) que cap ésser humà escapa al perill de l'estupidesa".
"Hi ha tres classes d'intel·ligències: la primera comprèn les coses per si mateixes, la segona és capaç d'avaluar el que l'altre comprèn, i la tercera no comprèn ni per si mateixa ni per mitjà dels altres. La primera és superior, la segona excel·lent, la tercera inútil".
Maquiavel, El príncep, XXII
"Quan nens burgesos, gràcies al seu origen, han tingut accés a una cultura de la qual no eren dignes" Quants rucs que no tenien set i als quals, no obstant això, els mestres van obligar a beure! "Potser molts d'ells no han tornat a obrir al llarg de les seves vides un sol llibre dels quals els seus mestres van intentar ensenyar-los a apreciar".
François Mauriac, "Mai pot saber-se res amb la televisió", 3 de febrer de 1962
"Poden comprovar-ho cada dia: quan en un sopar es reuneixen cinc persones intel·ligents i un imbècil, la conversa decau indefectiblement al nivell de l'imbècil".
Jean Amadou, Journal d'un bouffon
"Com és possible reconèixer a un estúpid? Perquè és algú que no dona explicacions quan deuria i en dona masses quan són innecessàries"
Alain, Propos, "Kipling".
Article original complet en castellà a: yorokobu.es
Comments