Quatre virtuts per a tenir una vida plena segons els estoics

L'estoïcisme és una filosofia que va sorgir fa més de dos mil anys, però malgrat la seva antiguitat, avui dia són cada vegada més les persones que troben en ella la guia per a viure millor i enfrontar les dificultats de millor manera. Alguns dels grans líders en la història van ser estoics, com Ciceró, Epictet, Sèneca i Marc Aureli.

La saviesa de l'estoïcisme consisteix a aprendre a no reaccionar o respondre a les circumstàncies externes; aprendre a comprendre que, encara que no es pot controlar el que ocorre en la vida, sí que és possible controlar la percepció del que passa i la manera de reaccionar davant això, i això fa tota la diferència.

Practicar l'estoïcisme no consisteix a suprimir o ocultar les emocions sinó a reconèixer-les, reflexionar sobre el que les provoca i redirigir-les cap al bé propi. També es tracta de tenir clar què està i què no està sota el control d'un, per a dirigir els esforços cap al primer i no malgastar energia en el segon.

L'estoïcisme es tracta també de practicar la virtut i l'excel·lència. La virtut és la qualitat omnipresent en un bon ésser humà i aplicar-la en cada situació és l'objectiu més gran de tot estoic. La virtut és l'excel·lència moral i s'aplica a tot el que està sota el control d'un mateix en la vida.

Per als estoics, la virtut és l'única cosa que fa que la vida humana valgui la pena; és el tret de caràcter clau i és indispensable per a aconseguir la felicitat, la plenitud i la satisfacció. Si ets virtuós, llavors ets bo i, per tant, seràs feliç.

Els estoics divideixen la virtut en quatre virtuts cardinals: saviesa, temprança, justícia i coratge, les quals funcionen com a guia per a les accions i per a trobar el camí correcte durant les dificultats, els temps de confusió i la vida quotidiana.

Saviesa

Es pot entendre com la capacitat de discernir entre el bo i el dolent per a desenvolupar l'habilitat de decidir què s'ha de fer i què no. El nucli d'aquesta virtut radica a observar la realitat de manera objectiva i racional per a comprendre la naturalesa del bé i el mal i actuar en conseqüència.

Per a actuar amb saviesa has de preguntar-te si el que faràs o diràs li fa bé o mal a algú o a tu mateix; i si algú resultarà afectat pels teus actes, paraules o omissions, seria millor que ho reconsideressis, per a actuar sàviament i triar el camí correcte.

Temprança

Es refereix a la moderació i la prudència amb relació als desitjos i plaers. És un concepte molt lligat a l'autodisciplina i l'autocontrol, i és el contrari als excessos.

Actuar amb temprança implica ser cautelós sobre el que s'hauria de fer o no, segons el que sigui millor per a l'ànima. Es tracta de saber controlar els impulsos per a no cometre excessos en cap àmbit de la vida. Amb temprança, és possible triar el benestar a llarg termini sobre el plaer a curt termini.

Justícia

Per a molts estoics, la justícia és la virtut més important; per exemple, Marc Aureli assenyala que la justícia és la font de les quatre virtuts. Però la justícia no sols està en els límits de la legalitat, ja que hi ha moltes coses que són o han estat legals però no justes.

Marc Aureli, deia que moltes vegades comet una injustícia el que res fa. I és que, per als estoics, una altra definició de la justícia és la moralitat: el que fas, dius, deixes de fer o calles, és moralment bo per a tu i els altres? Pensa que el que no és bo ni just per al grup, tampoc pot ser-ho per a l'individu.

L'oposat a la justícia ocorre quan es cometen actes injustos o es produeix un mal moral. Els estoics sentien un gran deure moral amb la societat, per això promovien ajudar als altres i sempre considerar quin impacte poden tenir les mateixes accions en la societat.

Per a saber si el que faràs és just o no, pregunta't si ho faries davant d'algú volgut o l'opinió del qual t'importi (els teus pares, els teus fills, la teva parella, el teu cap, etc.). Pregunta't: si aquesta persona em veiés, se sentiria orgullosa de mi? Si la resposta és no, llavors per què ho fas?

Coratge

Els estoics també ho entenien com a resistència al dolor i la incomoditat en general; el seu oposat és la covardia. El coratge no consisteix a ser valent quan tot va bé, sinó a tenir valentia quan travesses moments difícils i l'adversitat et desafia.

També anomenada fortalesa o valor, la virtut del coratge consisteix a romandre fort i pensar correctament en situacions perilloses i d'espant. Tenir valor no és eliminar la por, sinó decidir actuar i prendre mesures malgrat aquesta por; per això, és la virtut relacionada amb la resiliència i la resistència enfront de la por.

El coratge és el que t'impulsa a actuar i decidir en situacions que poden ser espantoses, com en enfrontar canvis, córrer riscos o experimentar una cosa nova.

Article original complet en castellà a: pijamasurf.com