L'ésser humà no té lliure albir: les conclusions del científic Robert Sapolsky

El lliure albir és una il·lusió o, almenys, això prova en la seva tesi el professor de neurologia i biologia en el seu nou llibre. Què dirien els replicants sobre aquest tema?

El concepte del lliure albir ha estat debatut per nombroses branques de les ciències socials al llarg de la història i, com una de les preguntes metafísiques que ens ronda el cap a tots els éssers amb consciència, també ha estat tractat en nombrosos relats de ficció. Qui no recorda la lluita entre els replicants i els humans en Blade Runner precisament per reivindicar el seu dret al lliure albir?

El científic i escriptor estatunidenc Robert Sapolsky s'hauria convertit en el seu major enemic si les seves conclusions s'haguessin inscrit en l'obra de Philip K. Dick, perquè acaba de desmentir l'existència del lliure albir.

Després de dècades de recerca, Sapolsky ha conclòs que el lliure albir no és coherent amb el que sabem de la biologia i la neurociència, les dues branques en les quals aquest científic és expert i que ensenya com a professor en la Universitat de Stanford.

D'acord amb la seva tesi, que presenta en el llibre Determined: A Science of Life Without Free Will: "El lliure albir és un desafiament audaç a les creences fonamentals que sostenen la percepció humana de la moralitat i l'autonomia".

Sapolsky argumenta que cada acció, cada elecció que prenem no és realment lliure ni genuïna, sinó que està inexorablement modelada per factors que s'escapen al nostre control.

"No canviem les nostres ments. Les nostres ments, que són el producte final de tots els moments biològics anteriors, són canviades per les circumstàncies que ens envolten".

Factors incontrolables a la nostra voluntat com la història personal, les nostres arrels, l'ecologia humana i la comunitat ens impedeixen ser lliures per complet, perquè entre elles s'entreteixeix una xarxa que dicta cada moviment i pensament que tenim.

Per a Sapolsky, creure en el lliure albir manca de sentit i és una il·lusió persistent que, paradoxalment com a Truman, ens impedeix veure la realitat de la nostra existència, una existència en la qual tot està dictaminat d'una forma o una altra.

Però, si no tenim poder sobre les nostres pròpies decisions, on queden la justícia, el sistema judicial i el concepte d'"innocent" i "culpable"? D'acord amb l'investigador, la "culpa" i el "càstig" són conceptes obsolets que han estat reemplaçats per un sistema que coneix totes les variables que poden arribar a convertir a algú en "culpable" i el culpabilitzen i assenyalen com a tal sempre que representi una amenaça per a la resta.

Lluny de l'ona pessimista que sembla llançar Sapolsky amb el seu llibre, el científic fa amb la seva conclusió una crida a l'empatia i a la tolerància al proïsme. Si som capaços d'entendre que no existeix el lliure albir i ningú tria néixer amb unes condicions determinades que el porten a ser d'una manera concreta, llavors, hem de ser empàtics amb aquest individu i posar-nos en el seu lloc, comprendre’l.

Què pensarien els replicants de les teories de Sapolsky? Som, en realitat, tan lliures com creiem?

Article original en castellà a: culturainquieta.com