La indústria del llibre fa uns anys que sofreix una revolució similar a la que antany va sofrir, i continua sofrint, la indústria musical. El fet que la tecnologia ha abaratit l'autoreproducció o producció a petita escala ens encamina a crear les nostres pròpies factories a casa, en les que s’hi inclou l'autoedició física de llibres.
En aquest escenari de canvis radicals i, sobretot, molt ràpids, convé repensar els costos de concebre un llibre, en què se'n van les despeses i com poden adaptar-se als nous models de negoci. És l'hora de comparar els avantatges i beneficis de l'edició tradicional enfront de l'autoedició.
Quant costa editar un llibre amb el sistema tradicional?
El cost d'un llibre no és fix i depèn de diverses variables, des de la qualitat del paper fins a la grandària de l'editorial. El que sí que podem calcular amb relativa facilitat és en què se'n van aquests costos.
En general, el 10% del cost és per a pagar a l'autor de l'obra. És a dir, que si el llibre costa 20 euros en la llibreria, l'autor percebrà 2 euros per cada exemplar venut (en realitat, una mica menys, perquè aquest tant per cent es calcula amb el preu sense IVA del llibre).
El 30% és per a l'editorial, i amb aquest marge ha de sufragar les despeses de correcció de l'obra, del disseny, coberta, maquetació, impressió i promoció.
El percentatge més gran, el 60%, és per a la distribuïdora i el punt de venda. Entre ells es reparteixen aquest percentatge en funció de diversos factors. Per exemple, si el punt de venda és una gran superfície, es descomptarà més percentatge, per la qual cosa el distribuïdor es quedarà amb un 15% i la gran superfície amb un 45%.
És rendible una editorial?
Mantenir una editorial és difícilment rendible. Els costos de produir un llibre són massa alts perquè hi ha massa intermediaris, i tots ells són massa costosos. Si les grans editorials sobreviuen és perquè produeixen molts títols a l'any. La majoria d'ells no són rendibles, però només que un petit percentatge aconsegueixi l'èxit, ja és suficient per a arribar a final d'any.
Aquest procés de creació massiva de títols, no obstant això, origina fenòmens contraproduents en els títols que s'ofereixen en les llibreries. Si un llibre no es ven en les primeres setmanes, es retira per a posar una altra novetat. És una carrera cap endavant en la qual les editorials es veuen obligades a publicar cada vegada més a la recerca d'algun cavall guanyador.
Els petits segells, a més, s'annexionen a les grans editorials i tot el pastís està començant a ser dominat per tot just tres o quatre editorials gegantesques. En el futur pot ser que tot estigui dominat per dos, o per una.
Tot són símptomes que el monstre editorial està explotant, cada vegada amb més desesperació, un model de negoci insostenible que es basa en la venda massiva de còpies de llibres per a mantenir la flotació d’unes empreses grans, cares i plenes d'intermediaris.
Adaptació als nous temps
L’objectiu és el de fer més sostenible i rendible l’edició de llibres suprimint intermediaris i repartint pesos entre tots els factors restants. En el sector editorial tradicional hi ha molta desproporció entre l'editorial, la distribuïdora, l'autor i el lector. Ha de ser que tot sigui més equitatiu i, indubtablement, l'autor ha de tenir més pes, ja que és el creador i és aquell que presenta el projecte.
Però també s’ha de potenciar que el lector tingui més pes des de l'inici fent que deixi de ser un consumidor únicament que adquireix un producte i passi a participar-hi activament en la seva creació. En l’actualitat el sistema de micromecenatge ofereix aquesta possibilitat, on el client passa a ser una peça fonamental del projecte editorial proporcionant compromís i finançament per l'èxit final. Aquest sistema aporta els avantatges clau d’una demanda prèvia amb finançament inclòs i unes vendes garantides sense devolució d’estocs no venuts.
La diferència de marge considerable que hi ha entre publicar amb el sistema tradicional i el micromecenatge pot garantir la rendibilitat editorial i l'equitat dels actors que hi participen, a més d’una forma de treballar més justa i sostenible.
Recordo l'any 1997 quan treballava a una petita editorial, d'aquelles d'estar per casa, que el preu d'un llibre es dividia en cinc parts. Una anava a l'autor. L'altra a l'editorial i la impressió i la resta anava directament al distribuïdor que era qui s'enduia la part més grossa, amb l'excusa generalitzada de què ells corrien amb el risc més alt.
No ho sabré mai, però en aquell moment era més gran la il·lusió de treure aquell llibre en concret que no pas la pasta que invertíem.
En poc temps, l'editorial, la meva pasta i les il·lusions d'alguns dels escriptors, van desaparèixer com els diners que es van deixar als bancs, en una època estranya de la història.