Primer de tot, cal puntualitzar que aquest article no va en contra dels avenços tecnològics, encara més, està a favor d'una carrera espacial iniciada el segle passat que proporciona molts beneficis als terrícoles que habitem aquest planeta.
Pot ser que aquell primer gran pas per a la humanitat signifiqués alguna cosa més que el fet que l'ésser humà decidís posar el peu més enllà de la Terra, perquè l'efecte de la carrera espacial es nota també aquí, en la superfície terrestre. El gran esforç tecnològic per a fer possible aquell viatge a la Lluna, va facilitar avenços en la mateixa tecnologia i en molts materials que emprem actualment.
Encara que es va tractar d'una sèrie d'assoliments entre diverses agències espacials (una veritable competició, de fet), la NASA recull algunes d'aquestes aportacions en productes actuals el germen o el promotor dels quals va ser l'avanç tecnològic per a la conquesta de l'espai. Diverses eines, pròtesis, menjar i innovació en diversos camps industrials i científics deuen la seva existència en part a la carrera espacial. Vegem alguns exemples.
Cèl·lules d'energia solar
Per a vols a grans altures i amb una durada de dies era necessari idear una font d'energia eficient i que no suposés una càrrega de pes important. Això va permetre crear les cèl·lules solars de silici, les quals s'usen en les plaques solars convencionals de l'actualitat.
Superpròtesis
Desenvolupament de noves pròtesis per a éssers humans i animals capaces de simular al màxim possible un membre funcional. En la NASA ha servit per a la seva pròpia robòtica i les activitats extraventriculars (EVA) i ara s'està fent servir per a la creació de pròtesis avançades i còmodes.
Termòmetre aural
Les missions amb sondes per a mesurar la temperatura d'estrelles i planetes es realitzen interpretant els infrarojos que emeten de la mateixa manera que ho fa el termòmetre aural per mesurar la temperatura de l'oïda.
Aliments deshidratats
Per a les missions Apollo la NASA va investigar en aquest sentit fins a donar amb la dessecació en fred dels aliments, de manera que s'obtenia menjar que pesava un 80% menys que en el seu estat original conservant el 98% dels seus nutrients, i aquesta tecnologia és la que es va adoptar de manera industrial per a un ús més domèstic i en àmbits fora de la carrera espacial.
Tots i els beneficis que comporta el progrés en l'exploració de l'univers són gràcies a una quantitat ingent de recursos emprats que mai serviran per a trobar vida intel·ligent i esbrinar si estem sols. Bé, cal dir que potser sí que arribarem a contactar, però les bastes distàncies ens limitaran el desplaçament fins a on s'hagi produït el contacte. És una simple qüestió de temps disponible perquè, com tota forma de vida en la Terra, ens extingirem abans de poder aconseguir-ho. I aquest temps disponible es redueix a tota velocitat perquè els humans ja fa bastant de temps que ens hem obcecat a avançar una sisena extinció que igualment es produirià de forma natural com les anteriors.
Potser caldria racionalitzar una part dels recursos i usar-los directament a corregir problemes i deficiències endèmiques per millorar l'existència i la igualtat de molts habitants de la Terra.
A col·lació amb els invents que han sorgit al voltant de les missions espacials, recordo un que sent molt anterior (1941), els astronautes l'utilitzen sovint per subjectar-ho quasi tot a dins i a fora de les naus. Es tracta del famós Velcro, un invent que va crear l'enginyer suïs George de Mestral, un dia que va sortir a caçar amb el seu gos.
Es va adonar que llavors de la bardana se li enganxaven a la roba i als pèls del seu gos. Com a bon enginyer, va imaginar-se un teixit que fes la mateixa reacció i vet aquí, alehop, va inventar el velcro, que ve de les paraules franceses «velours» (vellut) i «crochet» (ganxo).
Com a invent, el trobo…