El ximple d'última hora

Els cinc minuts que falten per al tancament d'una botiga o una oficina poden erosionar l'ànim del dependent, l'amo d'una petita botiga o l'oficinista. Qui mira el rellotge té el cor encongit tement que un ximple apunti el cap a última hora...

El ximple d'última hora forma part de l'estupidesa creixent, però mereix un capítol a part. Aquesta criatura bípeda posseeix l'habilitat de fer passar el cap entre portes ajustades i tancaments metàl·lics a mig baixar, una vegada que l'hora d'atenció al públic ha conclòs. Això és possible gràcies al coll extensible que posseeix aquesta subespècie de ximple.

—Esteu tancant? —diu el ximple d'última hora amb mig cos dins i mig fora d'un local.

—Sí —diu la dependenta, que escombra o fa el recompte de caixa.

Envà parla la dependenta. El ximple d'última hora ja s'ha situat al costat del taulell, igual que un depredador ociós contempla la presa que usarà com a joguina més que com a aliment.

—És una cosa de res... —diu el ximple.

A continuació, el ximple compte la seva història i el que presumptament cerca. La dependenta experimentada tallarà aviat la situació:

—Ui, ja no em queda.—I aquests...? —el ximple assenyalant.

—Estan reservats... —sense donar opció, com ha de ser per a sobreviure a una trobada amb el ximple d'última hora.

En el millor dels casos, el ximple s'acomiada. En el pitjor, la dependenta atendrà les peticions del ximple:

—Baixa'm això —el ximple—. No això... Això no és el que vull... Bé, podria ser, però no... Ja vindré amb més temps un altre dia.

«La mare que el va parir», és el pensament natural que passa pel cap de la dependenta, emocionalment exhausta, que acaba de perdre l'autobús, que no ha fet caixa, que no tindrà remuneració per hores extres. No obstant això, ella respon amb un somriure forçat:

—Quan vulgui, estem de 9 a 2 i de 5 a 8 —remarcant amb l'entonació 2 i 8.

Quan el ximple torna al carrer, reinterpreta que a les 2 pot afegir-li mitja hora, igual que a les 8 una altra mitja. Són els arrodoniments del ximple.

Amb això, el ximple d'última hora mostra una característica més: manca d'empatia. Aquest ximple és el més egoista entre els ximples. Mentre que el ximple il·lustrat reclama l'aplaudiment i pot trobar en internet un espai per al seu esplai, el ximple d'última hora reclama l'atenció aquí i ara.

—Vinc a contractar l'aigua —el ximple d'última hora.

—Veurà és un tràmit que necessita entre quinze i vint minuts i tanquem d’aquí a dos minuts.

—Senyoreta en el cartell posa: Horari d'atenció, de 9 a 3 i de 5 a 7.

—En dos minuts és impossible, comprengui'm.—Estic dins de l'horari!

—Miri, deixi aquí els papers i demà quan arribi els vaig tramitant.

—No tinc papers.—Llavors, haurà de tornar demà.

—Vull posar un full de reclamacions.

Per descomptat, el ximple d'última hora escriu la seva reclamació:

«El dia (...) a les set menys dos minuts em persono en les oficines de (...) situada al carrer (...) per a contractar el subministrament d'aigua per l’habitatge de la meva propietat. La funcionària em diu amb to groller que no pot fer-me el contracte i que torni demà. Li replico que he arribat dins de l'horari i que la seva obligació és atendre'm com a ciutadà que paga els seus impostos...»

Malgrat el llenguatge, la cal·ligrafia varia entre col·legi de primària i els traços d'un boig, dues de les variants.Una altra mutació del ximple d'última hora el porta a menysprear els terminis de presentació de papers o sol·licituds. Al ximple li importa poc que els documents hagi de presentar-los en el terme d'un mes o tres mesos, farà tot el possible per a presentar-se a última hora o fins i tot acabat el termini.

—És que això és urgent! —el ximple d'última hora, fora de termini

—Senyor, falta un minut per al tancament... I aquests papers... Això va caducar fa dos dies.—I no pot fer-me el favor?

—No.

—Total, dos dies... Ja sap com són les coses...

—Ha tingut un mes per a regularitzar la seva situació.

—Bé, anava a venir el dijous, però era el Corpus...—Ja.

En aquests casos, el ximple d'última hora es retira. A vegades, peregrina per les diferents oficines encarregades del que sigui, esperant que algun empleat o funcionari atengui la seva petició. I arribat el cas de rebuig, es queixa en aquests termes —segons la seva ètnia o procedència—: tot per als negres, tot per als estrangers, tot per als gitanos, tot per als d'Espanya...

No obstant això, la veritable fixació del ximple d'última hora són les caixeres, els dependents, els amos de bars i petits comerços... als qui aconsegueix treure de les seves caselles.

No és rar trobar cartells enganxats en la façana o aparadors dels negocis, amb tipografia d'impressora, fins i tot cartells de plàstic banyat amb una pel·lícula contra la corrosió i els efectes de la humitat, amb cuidades lletres en relleu, i el lema:

TANCAT PER VACANCES

DE L'1 AL 15 DE JULIOL

A baix, escrit a mà, amb lletra ràpida, lletra de cabreig, en un foli enganxat amb cinta adhesiva:

TOTS DOS DIES INCLOSOS.

Cartells que revelen la trobada entre l'amo o la propietària del negoci i el ximple d'última hora:

—El 15 també? —el ximple.

—Sí, el 15 també.

—Llavors, obriu el 16?

—Sí, el 16. Però què és el que vol?

—Oh, res, era per saber-ho, per si de cas.

L'amo que fa claus o allibera mòbils o fa fotocòpies es pregunta per què el ximple no fa la clau ara o allibera el mòbil. Per alguna raó està esperant just al dia 16 per a encarregar el petit treballet? Potser és una sort de parafília o superstició fer-ho el 16? O una mania no diagnosticada el porta a preguntar l'hora i les dates d'obertura i tancament? Amb independència de la resposta, l'empleat, el caixer o la propietària conclou que potser ha tingut sort; que podria haver estat pitjor, que el ximple podria haver demanat això o allò, i fer-li baixar i pujar caixes, desembolicar productes, per a rebre un «no, no és res d'això el que buscava».