Les hipòtesis científiques actuals conclouen que l’acumulació d’aigua a través de la condensació, gràcies al refredament dels grans processos de formació de la Terra, va ser en part pels elements retinguts en l’interior de roques i minerals, i una altra part pel contingut d’asteroides i cometes provinents de l’espai exterior.
Així doncs, des de l’estabilització en la formació d’aigua, la quantitat global no ha canviat substancialment i és la que es troba dins del que s’anomena cicle de l’aigua, i en l’actualitat és molt similar a la que contenia fa més de quatre mil milions d’anys.
Si busquem informació sobre els efectes que provoca el canvi climàtic, els més greus estan relacionats amb l’aigua disponible per a la humanitat. Sovint, podem trobar titulars com aquests: escassetat d’aigua en el món: causes i conseqüències, la falta d’aigua en el planeta: un repte en augment, per què s’està acabant l’aigua?
Podríem dir que l’aigua a la Terra no s’està acabant, però sí que és escassa i en fa falta. Tot seguit expliquem el perquè d’aquesta afirmació que pot semblar bastant contradictòria.
Un sistema estanc
El també anomenat cicle hidrològic, fa referència al procés de circulació que té l’aigua a la Terra, la seva distribució en els compartiments de la hidrosfera i els tres estats físics possibles.
Aquest cicle és un sistema estanc, és a dir totalment tancat, que es mou per diferents dipòsits i, per tant, l’aigua no té cap possibilitat de perdre’s o marxar fora del sistema. Si pogués escapar ho faria a l’espai, però no pot. Llavors, aquest raonament ens porta al fet coherent de dir que l’aigua que hi ha a la Terra avui és la mateixa que ahir.
El problema existeix
És ben evident que existeixen dificultats amb la quantitat d’aigua disponible que cal per a satisfer les necessitats humanes, i la previsió és que vagin en augment generant conflictes greus que ara mateix només podem imaginar de forma incipient.
Ha quedat clar que l’aigua no s’acaba, però sí que en pot faltar en tornar-se escassa pels canvis en la seva distribució que nosaltres mateixos hem provocat amb les nostres activitats irresponsables: l’explosió demogràfica del segle passat, les grans concentracions urbanes, la industrialització frenètica, la sobreexplotació sense límits de recursos naturals, les emissions contaminants i un llarg etc.
Hem alterat la distribució natural del cicle de l’aigua amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle, provocant l’escalfament global i això fa que cada vegada més no estigui disponible allà on és més necessària, per culpa de sequeres extremes; i que hi hagi un excés per grans inundacions allà on no fa tanta falta.
Comments