Carta oberta al senyor Albiol

Estimat senyor Albiol, vostè és culpable, i jo també. M’explicaré per aclarir aquesta doble acusació, que realment no ho és, perquè es pot fer extensiva a un gran número de la població que habita en l'idealitzat món occidental.

Soc el poder, fot el camp d'aquí - 3cat.cat

Fa uns mesos que vostè va posar l’ull en l'institut B9 de Badalona amb la intenció de desallotjar les més de quatre-centes persones immigrants que hi malvivien, justificant que eren un grapat de delinqüents, tot i que la policia no ha trobat cap persona amb comptes pendents ni ordres de detenció.

Aquests últims dies ha fet efectiva la seva amenaça i, per això, cal felicitar-lo per haver aconseguit el seu propòsit i poder reafirmar la imatge de duresa que el caracteritza enfront dels col·lectius més desfavorits de la societat.

Tornant al tema de la culpabilitat, que és un sentiment que vostè segurament ni es planteja percebre, hi ha alguna cosa més profunda en tot el que passa, i que m’agradaria tenir l’esperança que hi pogués reflexionar.

Les onades de migrants que occident rep constantment són fruit de com el seu capitalisme salvatge, ple de cobdícia, tracta a la part del planeta més pobra, explotant les seves gents i recursos, deixant-los només l’oportunitat d’unes poques engrunes que no serveixen ni per la mínima subsistència. I, és clar, aquesta forma de fer mereix un castic, una factura que els opressors algun dia hauran de pagar.

Senyor Albiol, és capaç d’entendre que en el seu petit àmbit badaloní rau un problema soterrat que vostè serà incapaç de solucionar, per molts anys que estigui assegut a la poltrona, i per molts immigrants de tots els colors que foti fora dels seus habitatges infrahumans?

Si ho entén, deixi de tocar la pera aquesta pobra gent i aposti per posar el granet de sorra perquè creixi la solidaritat o, millor dit, la penitencia per on hem de transitar per haver-los foragitat dels seus països d’origen.

Un detall ben curiós, que potser deu saber, és la quantitat de veïns de Badalona (i segur d’altres poblacions) que estan a favor dels seus postulats, quan molts d’ells són immigrants de les Espanyes, o fills d'immigrants, que van aterrar a Badalona els 50 i 60. Si més no és estrany.

Bé, no puc saber si arribarà a llegir aquesta carta, en tot cas m'abstindré d'estendre'm per no robar-li el valuós temps que necessita per fer els desnonaments pertinents fixats en l’ordre del dia.

Cordialment,

Amadeu Isanta