Diuen que les paraules van ser creades per a ocultar els pensaments, però hi ha un llenguatge no verbal que diu molt de què som, què sentim o què pensem: el llenguatge corporal.
El llenguatge no verbal juga un paper prioritari en la comunicació. Gràcies als gestos i postures de l'interlocutor, podem captar els seus estats d'ànim, els seus judicis i intencions, encara que només sigui a un nivell inconscient.
És innegable que el cos reflecteix els estats mentals d'una forma bastant fidel. De fet, molts terapeutes es recolzen en el llenguatge corporal per a comprendre el malestar dels seus pacients i treballar en això.
No obstant això, no solem parar atenció a aquest aspecte. Tingues en compte que la teva postura és tan característica que els teus afins poden fins i tot reconèixer-te a distància fixant-se només en ella. Llavors, saps el que estàs projectant amb el teu llenguatge corporal?
Les emocions i la personalitat poden donar forma a la nostra postura corporal. Una persona tímida i una extravertida poden diferenciar-se a primera vista, així com pot distingir-se un individu rígid d'un flexible o un confiat d'un altre temorós.
1. Palmells de les mans descobertes
És un dels aspectes més visibles: sembles obert davant el món o replegat sobre el teu propi ésser? Els qui posseeixen una bona autoestima, confien en si mateixos i tenen una actitud alegre i optimista, adopten postures expansives. Els individus oberts abasten més espai amb el seu cos i usen les seves mans per a demostrar-ho. Els qui "treuen pit" davant la vida, ho fan de manera literal i figurada. Per contra, les persones insegures, temoroses i desconfiades tendeixen a contreure's, com en un acte de protecció davant un exterior que consideren hostil.
2. Cos relaxat
La tensió muscular també informa sobre la flexibilitat d’una persona en l'àmbit psicològic. Els que adopten postures rígides i fermes tendeixen a ser crítics i exigents amb si mateixes i amb els altres. És probable que els costi obrir-se en termes emocionals i tendeixin a portar una màscara davant els altres. Una postura corporal relaxada, distesa, pot indicar-nos que estem davant algú flexible i adaptable, amb bona capacitat per a gestionar l'estrès i que sol mostrar-se tal com és.
3. Direcció de la mirada
Si la mirada es dirigeix al sòl, pot demostrar timidesa i inseguretat. Si és fugissera, tal vegada indica un cert temor a la vulnerabilitat i a la connexió emocional. Si és fixa i desafiadora, mostra una actitud controladora, suspicaç i segura de si mateixa. Fins i tot, la grandària de la pupil·la pot interpretar-se. Allan i Barbara Pease assenyalen que quan una persona està excitada, les seves pupil·les es dilaten. Mentre que quan està enfadada o té un estat d'ànim negatiu, es contreuen.
4. Posició de les espatlles
Coneixes a una persona la postura típica de la qual implica espatlles caigudes i cap cot i que sol sofrir dolors d'esquena? És probable que es tracti d'una persona sensible, amb baixa confiança i por de ser ferida. D'acord amb Elizabeth Kuhnke, experta en comunicació, encongir-se d'espatlles podria significar menyspreu, indiferència, vergonya i falta de coneixement. Per contra, qui manté la seva esquena alçada i fins i tot porta les seves espatlles cap enrere, mostra una actitud valenta i fins i tot desafiadora. Pot tractar-se d'algú que tendeix a estar a la defensiva i que no evadeix el conflicte.
5. Braços plegats
Depenent del context i de la persona, encreuar els braços pot tenir un significat. Podria donar a entendre que es té un disgust amb la situació, raó per la qual el cos reacciona encreuant els braços com un acte defensiu. També podria significar que l'individu està còmode amb el que està passant. Per tant, pot ser un senyal de confiança, autoafirmació i seguretat, així ho assenyala José Martín en Tu parla que jo et llegeixo (2019).
6. Cames plegades
En una conversa amb una altra persona, les cames plegades poden ser útils d'interpretar depenent de cap a on apuntin: cap a l'altre o lluny d'ell. Segons José Martín, quan el peu flotant va dirigit cap a l'altra persona, pot significar interès o desig d'abordar el tema de conversa. En canvi, quan va en direcció oposada, vol dir que el tema disgusta o no es comparteix la perspectiva presentada.
7. Posició del cap
En el Llenguatge del cos, els seus autors destaquen tres posicions bàsiques: aixecada, decantada i ajupida. Quan es té aixecada, indica neutralitat respecte al que es diu. El cap decantat és senyal de submissió. Mentre que quan s'orienta cap avall, demostra una actitud crítica, agressiva o desaprovació.
8. Alteracions en la veu
Montse Urpí, psicoterapeuta, especialitzada en comunicació, desenvolupament i potencial humà, ressalta que els estats d'ànim afecten la veu. Així, l'alegria augmenta el seu to i timbre, mentre que la tristesa li dona un to i un timbre més baix i opac.
9. Cos i mentida
La mentida també s'expressa mitjançant el cos, fent que aquest assumeixi unes certes postures i actituds. D'acord amb Teresa Pont, psicòloga clínica i psicoterapeuta, existeixen diversos senyals no verbals que delaten a una persona mentidera:
ulls esquius
cames plegades
passar la mà per la boca abans de respondre
somriures massa llargs
canvis de postures freqüents
moviments repetitius de les cames
canviar la veu de manera brusca
fer gestos estudiats
encongir-se d'espatlles
És important advertir que la presència d'un d'aquests signes no és suficient per a concloure que algú menteixi.
10. Tapar-se la boca
Quan la mà es posa sobre els llavis i el polze toca la galta, és un senyal que el cervell envia, de manera inconscient, per a reprimir paraules que no són sinceres, així ho indiquen Allan i Barbara Pease. A vegades, només s'usa un parell de dits o fins i tot el puny per a cobrir-se, però el missatge és idèntic.
11. Tocar-se el nas
Tocar-se el nas pot ser una forma encoberta posar-se la mà a la boca. Aquest gest pot ser un frec lleuger o a penes perceptible. Es creu que sorgeix del desig inconscient de cobrir la boca en tenir pensaments negatius, però es desvia cap al nas per a ser menys evident. També es pensa que mentir provoca una sensació en el nas que porta a fregar-lo.
12. Fregar-se l'ull
Gratar-se un ull o tots dos simbolitza l'esforç de la persona per evitar presenciar l'engany o no enfrontar la mirada d'aquell a qui se li falta a la veritat. El dit o la mà usada actua com una barrera per a no enfrontar el fet que s'està mentint.
13. Gratar-se el coll
Aquest gest corporal és signe de dubte i incertesa. Per exemple, si algú et fa una pregunta i, mentre penses en una resposta, et grates el coll, podria interpretar-se com que no estàs segur del que diràs.
14. Sostenir el cap amb la mà
Quan algú que està escoltant comença a sostenir el seu cap amb la mà, indica falta d'interès o tedi. La mà actua com un suport per a evitar caure en el son. Allan i Barbara Pease afirmen que el grau d'avorriment està en relació directa amb la força amb què el braç i la mà estan sostenint el cap.
Treballar amb la postura corporal per a educar l'actitud
Alguna vegada has sentit que forçar-nos a somriure pot ajudar-nos a sentir-nos més feliços? Perquè, de la mateixa manera, modificar deliberadament la nostra postura pot afavorir un canvi d'actituds.Si desitges sentir-te més segur, comença per redreçar l'esquena, alçar-te i expandir-te. Si t'agradaria ser més sociable, practica el contacte visual i opta per una postura corporal oberta. I, si et consideres massa rígid i exigent, prova d'adoptar postures relaxades.
Article original en castellà a: culturainquieta.com
Comentarios